Inventa, crea, introdueix els teus personatges, i explica'n el que vulguis. Imaginació al poder!
Per fi havia arribat el dia, tots estavem preparats. Hi érem tots, no faltava ningú. I de sobte...
14 comentaris:
Anònim
ha dit...
Cristina Gonález 2ºe: Un peto per mi es com alcançar el cel,veure les estreyes.. Me fa sentir com una mescla entre felicitat i sentiments, es unes de les coses mes boniques que hi ha.Un peto es facil de sentir i dificil de explicar.Per jo es expresar el amor que dues persones senten. M'agraden que me donen petons a la boca,al coll i a les orelles.
I de sobte...es van sentir renous per darrere les mates i de sobte va aparéixer un tigre i tothom va començar a córrer.Menys mal que el tigre no els va mossegar ni res simplement tenia gana i es va menjar tot el mejar que hi havia damunt la taula.Totes les persones es van amagar a la seva casa i quan el tigre se'n va anar varen sortir tots molt asustats.
Per fi havia arribat el dia, tots estavem preparats. Hi érem tots, no faltaba ningú. I desobte... va apareixer una dona mayor amb un vestiit blaanc tot ple de sang, tots es varen asustar, y de sobte la dona va començar a cridar com una loca y es va llamnça damunt d'una dona y le va mossegar la galta y li va arrancar la pell. La dona tenia la rabia y va pasar la rabia a tots els que hi havia alla. Cuan tots estaven infectats van surtir al carrer y van matar a tot el mon.Així aquella ciutat va ser una ciutat de zombis. :)
...va pareixer una dona despanpanant era molt bonica,tenia uns ulls enormes y una pell suau com la seda.Ensumaba maravellosament. Tots ens quedarem de pedra al veure a aquella dona,tenint en compte que ella no era la nina ingenua y petita que vaig coneixer fa temps. EL temps la havia cambiat massa.Però apesar de tot l'estimaba de igual manera quan s'atracaba a jo el cor em batetjaba amb molta força. Quan ella...,perdó, el seu nom era Carlota,...hi era molt aprop em va fer un abraça y un peto enorme. Varem passar tot el dia junts, va ser una tarde molt bonica.
Per fi havia arribat el dia, tots estavem preparats. Hi érem tots, no faltava ningú. I de sobte va apareixer una al.lota de 14 anys amb els cabells negres, llargs, els ulls els tenia de color blau fort i allargats, la cara la tenia redoneta i molt blanqueta, tenia el nas xato, les orelles molt petitones i la boca molt grossa ella era molt alta i prima. La nina, anomenada Cristina, va anar de visita a ca una amiga seva perque na cristina necessitava cercar treball, na Cristina tenia un fill petit de 3 mesos ella era molt petita per tenir un fill, pero ella necessitaba fer feina rapidament perque els seus pares van morir d'un accident de cotxe i no podien ayudar a la seva filla a mantenir al seu fill, na Cristina i el seu fill varen haver de seguir la seva vida amb pobresa, pero gracies a déu va trobar una bona feina amb la cual varen sortir de la pobresa i i varen ser feliçon fora necessitar doblers.
Cristina Gonález: ...se varen tenir que anar tots perque hi habia molt de problemes a na xisca se li habia posat malalta la mare,an pere la seva dona estava de part,a na lluisa li varen robar a ca seva,ect.. Finalment varen quedar per un altre dia.
Per fi havia arribat el dia, tots estavem preparats.Hi érem tots, no faltava ningú.I de sobte va surtir l'arbit diguent que no es podia jugar el partit perqueels contraris s'avien retirat.Ens varem quedar tots sorpresos, perque estavem esperant aquell dia per poder jugar contra aquell equip tan bo.I aixi va quedar tot, ells retirant-se fent que aixi nosaltres guañesim.
em vaig trovar a en carles que estava en el quiosq i de sobte pa apareixer en joan am el decim de la loteria de nadal. ens vam anar a veure la televisio a ca meva,pero amb els nervis em vaig deixar el decim al costat del quiosquer i vaig tornar alla per el decim.ia no ens van tocar res amb tants de nervis.
Per fi havia arribat el dia, tots estavem preparats. Hi érem tots. no faltava ningú. I de sobte en miki va desapareixer, havia de ser ell el que ho espetlles tot a l'últim moment , el vam començar a cercar, no hi era per cap lloc, yo vaig anarme pel meu compe a cercar a dins del bosc y vais veure unes petjades, vaig seguirles y vaig veure que hi havia un comic de dragon ball llançat en el terre de davora un arbre. Després de estar esperant una bona estona, escoltava uns cops de pilota i uns crits demanant que li pasasin a algú em vaig decidir a anar a mirar qui hi havia i de sobte vaig vuere sortir a dues persones molt lletges dels matorrals que anaven corrent cap a mi, llavors em vaig espantar de tant lletjos que eren y vaig cridar, una veu feble en va dir: - aaah!!! qui ets?... aah deu meu ets en Dani. Crec que te estan cercant. bé a nostaltres també... però com en Lluí i en Peré han agafat la meva pilota i han començat a correr aquí a jugar... :S yo els eh agut de seguir i em arribar aqui. I bé que feies?
- aah..Res estava pensant que podria aver pasat amb en miki. aqui es el seu comic al final de rastre de petjades, encara no l'he tocat.-vaig contestar.
en Pere i en Lluís continuaven jugant i en miquel angel i jo intentavem esbrinar que pasava y de sobte en Lluís va caure i va trepitjar un panell que va obrir un forat per on vam caure.. supos que en miki va ser tan burro de mirar que hi havia i relliscar. Vam anar a parar tots a un mon extrany ple de personatges de cómics... vam explorar que hi havia, vam veure un noi de cabells grocs, ulls blaus, vestit de ninja, havia de ser ell... només podia ser! Narutoo!! era ell. va dir que estaba dins una misió i que mentrés dormia va venir un noi molt lleig a robarlí el menjar i les armes... un noi que es pareixia a nosaltres. yo vaig dir :
-Aquest miki...quin friki que és fa burrades fins als mons extranys.. no m'extraña que no tingui amics.
-Coneixeu al que m'ha robat?- va preguntar Naruto.
-Si, el coneixem.És un ximple si sapigueses el que fa al nostre món.- va respondre en miquel angel.
-Llavors us ajudaré a trobar-lo ya veuras el que li faré.- va dir-nos naruto.
En Naruto es va unir al nostre grup d'amics i vam seguir cercant.
Seguint el rastre de algunes malifetes que s’habien fet a aquell món varem anar a parar al mon de son goku, i adivina qui hi havia allà… si! Era ell el burro de’n Miki s’havia quedat a viure amb el seu personatge preferit, después de fotre-li una bona clotellada li vam explicar el problema que ens havia causat.
-Idiota! Tornem ya a casa- vaig dir -Qué? Tu calla yo em quedo aquí és un mon meravellós.- va contestar en Miki.
Vais xerrar-lo amb en Miquel Angel y… no voliem perdre temps… Aixi que Naruto el va agafar va fer una tecnica y li va posar una bolla de llum anomenada “rasengan” a la punta del nas. -Perque en feu això-va dir en Miki ple de por. -M’has robat et pareix poc?No hauries de ser a aquest mon , has vist els problemes que en has causat?-Va continuar Naruto.
-Dacord, dacord, però no em faseu mal.- va respondre en Miki.
Vam tornar al nostre mon per el forat negre que haviem obert. Però quan vam arribar no havia pasat gens de temps.Vam arribar y ens varem donar assebentar que ens haviem deixat a en Lluís i en Pere, ens va fer peresa tornar així que varem tornar amb tot el grupo com si no hagués pasat res i com que ens feia peresa anar a cercar a aquell parell, varem imaginar que tornarien tot sols…
Per fi havia arribat el dia, tots estavem preparats. Hi érem tots, no faltava ningú. I de sobte y de sobte va passar una bruixa y va dir que una tormenta no els deixaria anarse'n de viatge en avió cap a marroc , la bruixa va fer aquest enbruix per que un diali va pedir llimosna a la mare y no li va donar,y aixi va ser varen tenir que cancelar el viatge.
va desapareixer el bebe de na Gloria tots es varen posar molt triston no paraban de plorar. Varen cerca de per tot i no havia restos d'aquell nit que no tenia la culpa de res, varen sercar per cel i terra i res de res. Ya havian pasat quatra mesos i aquell bebe sin apareixer, al cap de un añy varen tenir noticies de que el seu fill estaba mort aquesta noticia va ser mortal per a la familia aquella familia es ve tornar locaa:( i axi va acabar la história.
Per fi havia arribat el dia, tots estavem preparats. Hi érem tos, no faltava ningú. I de sobte em cridráren al telefon i em diuen que el meu amic Marc que tenia que asistir a la festa havia tengut un accident y estava al hospital molt greu. Tots y várem acudir a veurerlo i com várem anar tots es va possar tant content que es el metge va dir que es quedaria menys temps al hospital. Despres d'unes setmanes en Marc ya va sortir de l'hospital i per fi várem poder fer la festa.
Per fi havia arribat el dia, tots estavem preparats. Hi érem tots, no faltava ningú. I de sobte...va apareixer un gat negre.Com sabeu els gats negrs donen mala sort.. o aixo diuen... Quan va acabar el sopar en Pep va dir que se n'havia d'anar ja que demà feia feina i, acompanyat de la seva dona se'n va anar. Va sortir de la casa i tot just es va marejar i va caure al terra.La seva dona va anar a cridar ràpidament ajuda però ningú obria la porta.Ella estava tan marejada que tambè es desmaia. I...Quan es despertà s'adona que tot havia estat un somni i que en Pep dormia profundament al seu llit.
14 comentaris:
Cristina Gonález 2ºe: Un peto per mi es com alcançar el cel,veure les estreyes..
Me fa sentir com una mescla entre felicitat i sentiments, es unes de les coses mes boniques que hi ha.Un peto es facil de sentir i dificil de explicar.Per jo es expresar el amor que dues persones senten.
M'agraden que me donen petons a la boca,al coll i a les orelles.
I de sobte va apareixer una apagada de la llum.I pregunta la dona:Has pagat la factura de la llum?
I de sobte...es van sentir renous per darrere les mates i de sobte va aparéixer un tigre i tothom va començar a córrer.Menys mal que el tigre no els va mossegar ni res simplement tenia gana i es va menjar tot el mejar que hi havia damunt la taula.Totes les persones es van amagar a la seva casa i quan el tigre se'n va anar varen sortir tots molt asustats.
Per fi havia arribat el dia, tots estavem preparats. Hi érem tots, no faltaba ningú. I desobte...
va apareixer una dona mayor amb un vestiit blaanc tot ple de sang, tots es varen asustar, y de sobte la dona va començar a cridar com una loca y es va llamnça damunt d'una dona y le va mossegar la galta y li va arrancar la pell. La dona tenia la rabia y va pasar la rabia a tots els que hi havia alla. Cuan tots estaven infectats van surtir al carrer y van matar a tot el mon.Així aquella ciutat va ser una ciutat de zombis. :)
...va pareixer una dona despanpanant era molt bonica,tenia uns ulls enormes y una pell suau com la seda.Ensumaba maravellosament.
Tots ens quedarem de pedra al veure a aquella dona,tenint en compte que ella no era la nina ingenua y petita que vaig coneixer fa temps.
EL temps la havia cambiat massa.Però apesar de tot l'estimaba de igual manera quan s'atracaba a jo el cor em batetjaba amb molta força.
Quan ella...,perdó, el seu nom era Carlota,...hi era molt aprop em va fer un abraça y un peto enorme.
Varem passar tot el dia junts, va ser una tarde molt bonica.
Per fi havia arribat el dia, tots estavem preparats. Hi érem tots, no faltava ningú. I de sobte va apareixer una al.lota de 14 anys amb els cabells negres, llargs, els ulls els tenia de color blau fort i allargats, la cara la tenia redoneta i molt blanqueta, tenia el nas xato, les orelles molt petitones i la boca molt grossa ella era molt alta i prima.
La nina, anomenada Cristina, va anar de visita a ca una amiga seva perque na cristina necessitava cercar treball, na Cristina tenia un fill petit de 3 mesos ella era molt petita per tenir un fill, pero ella necessitaba fer feina rapidament perque els seus pares van morir d'un accident de cotxe i no podien ayudar a la seva filla a mantenir al seu fill, na Cristina i el seu fill varen haver de seguir la seva vida amb pobresa, pero gracies a déu va trobar una bona feina amb la cual varen sortir de la pobresa i i varen ser feliçon fora necessitar doblers.
Cristina Gonález:
...se varen tenir que anar tots perque hi habia molt de problemes a na xisca se li habia posat malalta la mare,an pere la seva dona estava de part,a na lluisa li varen robar a ca seva,ect.. Finalment varen quedar per un altre dia.
Per fi havia arribat el dia, tots estavem preparats.Hi érem tots, no faltava ningú.I de sobte va surtir l'arbit diguent que no es podia jugar el partit perqueels contraris s'avien retirat.Ens varem quedar tots sorpresos, perque estavem esperant aquell dia per poder jugar contra aquell equip tan bo.I aixi va quedar tot, ells retirant-se fent que aixi nosaltres guañesim.
em vaig trovar a en carles que estava en el quiosq i de sobte pa apareixer en joan am el decim de la loteria de nadal.
ens vam anar a veure la televisio a ca meva,pero amb els nervis em vaig deixar el decim al costat del quiosquer i vaig tornar alla per el decim.ia no ens van tocar
res amb tants de nervis.
Per fi havia arribat el dia, tots estavem preparats. Hi érem tots. no faltava ningú. I de sobte en miki va desapareixer, havia de ser ell el que ho espetlles tot a l'últim moment , el vam començar a cercar, no hi era per cap lloc, yo vaig anarme pel meu compe a cercar a dins del bosc y vais veure unes petjades, vaig seguirles y vaig veure que hi havia un comic de dragon ball llançat en el terre de davora un arbre. Després de estar esperant una bona estona, escoltava uns cops de pilota i uns crits demanant que li pasasin a algú em vaig decidir a anar a mirar qui hi havia i de sobte vaig vuere sortir a dues persones molt lletges dels matorrals que anaven corrent cap a mi, llavors em vaig espantar de tant lletjos que eren y vaig cridar, una veu feble en va dir:
- aaah!!! qui ets?... aah deu meu ets en Dani. Crec que te estan cercant. bé a nostaltres també... però com en Lluí i en Peré han agafat la meva pilota i han començat a correr aquí a jugar... :S yo els eh agut de seguir i em arribar aqui. I bé que feies?
- aah..Res estava pensant que podria aver pasat amb en miki. aqui es el seu comic al final de rastre de petjades, encara no l'he tocat.-vaig contestar.
en Pere i en Lluís continuaven jugant i en miquel angel i jo intentavem esbrinar que pasava y de sobte en Lluís va caure i va trepitjar un panell que va obrir un forat per on vam caure.. supos que en miki va ser tan burro de mirar que hi havia i relliscar. Vam anar a parar tots a un mon extrany ple de personatges de cómics... vam explorar que hi havia, vam veure un noi de cabells grocs, ulls blaus, vestit de ninja, havia de ser ell... només podia ser! Narutoo!! era ell. va dir que estaba dins una misió i que mentrés dormia va venir un noi molt lleig a robarlí el menjar i les armes... un noi que es pareixia a nosaltres. yo vaig dir :
-Aquest miki...quin friki que és fa burrades fins als mons extranys.. no m'extraña que no tingui amics.
-Coneixeu al que m'ha robat?- va preguntar Naruto.
-Si, el coneixem.És un ximple si sapigueses el que fa al nostre món.- va respondre en miquel angel.
-Llavors us ajudaré a trobar-lo ya veuras el que li faré.- va dir-nos naruto.
En Naruto es va unir al nostre grup d'amics i vam seguir cercant.
Seguint el rastre de algunes malifetes que s’habien fet a aquell món varem anar a parar al mon de son goku, i adivina qui hi havia allà… si! Era ell el burro de’n Miki s’havia quedat a viure amb el seu personatge preferit, después de fotre-li una bona clotellada li vam explicar el problema que ens havia causat.
-Idiota! Tornem ya a casa- vaig dir
-Qué? Tu calla yo em quedo aquí és un mon meravellós.- va contestar en Miki.
Vais xerrar-lo amb en Miquel Angel y… no voliem perdre temps… Aixi que Naruto el va agafar va fer una tecnica y li va posar una bolla de llum anomenada “rasengan” a la punta del nas.
-Perque en feu això-va dir en Miki ple de por.
-M’has robat et pareix poc?No hauries de ser a aquest mon , has vist els problemes que en has causat?-Va continuar Naruto.
-Dacord, dacord, però no em faseu mal.- va respondre en Miki.
Vam tornar al nostre mon per el forat negre que haviem obert. Però quan vam arribar no havia pasat gens de temps.Vam arribar y ens varem donar assebentar que ens haviem deixat a en Lluís i en Pere, ens va fer peresa tornar així que varem tornar amb tot el grupo com si no hagués pasat res i com que ens feia peresa anar a cercar a aquell parell, varem imaginar que tornarien tot sols…
Per fi havia arribat el dia, tots estavem preparats. Hi érem tots, no faltava ningú. I de sobte y de sobte va passar una bruixa y va dir que una tormenta no els deixaria anarse'n de viatge en avió cap a marroc , la bruixa va fer aquest enbruix per que un diali va pedir llimosna a la mare y no li va donar,y aixi va ser varen tenir que cancelar el viatge.
Aixó es la continuació!
va desapareixer el bebe de na Gloria tots es varen posar molt triston no paraban de plorar. Varen cerca de per tot i no havia restos d'aquell nit que no tenia la culpa de res, varen sercar per cel i terra i res de res. Ya havian pasat quatra mesos i aquell bebe sin apareixer, al cap de un añy varen tenir noticies de que el seu fill estaba mort aquesta noticia va ser mortal per a la familia aquella familia es ve tornar locaa:( i axi va acabar la história.
Per fi havia arribat el dia, tots estavem preparats. Hi érem tos, no faltava ningú. I de sobte em cridráren al telefon i em diuen que el meu amic Marc que tenia que asistir a la festa havia tengut un accident y estava al hospital molt greu. Tots y várem acudir a veurerlo i com várem anar tots es va possar tant content que es el metge va dir que es quedaria menys temps al hospital. Despres d'unes setmanes en Marc ya va sortir de l'hospital i per fi várem poder fer la festa.
Eva Mª Rosales Torres.
Per fi havia arribat el dia, tots estavem preparats. Hi érem tots, no faltava ningú. I de sobte...va apareixer un gat negre.Com sabeu els gats negrs donen mala sort.. o aixo diuen...
Quan va acabar el sopar en Pep va dir que se n'havia d'anar ja que demà feia feina i, acompanyat de la seva dona se'n va anar.
Va sortir de la casa i tot just es va marejar i va caure al terra.La seva dona va anar a cridar ràpidament ajuda però ningú obria la porta.Ella estava tan marejada que tambè es desmaia.
I...Quan es despertà s'adona que tot havia estat un somni i que en Pep dormia profundament al seu llit.
FINALLLLLLLL
Publica un comentari a l'entrada